El dia 21 d’octubre de 1989 es va obrir al culte i dedicar al Senyor l’església de la Mare de Déu del Roser, edificada gràcies a l’esforç de la comunitat parroquial de Sant Martí, de Cerdanyola del Vallès. El Cardenal Narcís Jubany va celebrar la Missa de benedicció acompanyat de dotze preveres. Centenars de fidels es van aplegar tant a l’interior de la nova església com al porxo exterior.
La construcció de l’església va ser possible gràcies al finançament de l'Arquebisbat de Barcelona i a les diferents aportacions fetes per particulars i institucions. Tant pel que fa a la seva construcció com pel que fa a les seves obres i escultures de l’interior, tot va fer-se possible gràcies a la col·laboració desinteressada de destacats tècnics i artistes de la localitat.
L’església va ser atesa pels sacerdots de la parròquia de Sant Martí: Mn. Josep Rosell, Mn. Domènec Sangés i Mn. Ramon Gràcia. En aquests tres primers cursos es celebrava Missa els dissabtes al vespre i els diumenges i es va començar la catequesi.
Al setembre de 1992, Mn. Josep Àngel Saiz Meneses fou nomenat Responsable de la Pastoral de la Universitat Autònoma de Barcelona i Rector de l’Església de la Mare de Déu del Roser. Des d’aquest moment, l’Església del Roser va funcionar com a una parròquia de fet, i la ciutat de Cerdanyola va ser distribuida en dos demarcacions parroquials, una corresponia a sant Martí, i l’altre al Roser.
Mn. Josep Àngel Saiz va organitzar la comunitat del Roser com a comunitat parroquial, segons les tres accions de l’Església: Ministeri de la Paraula, celebració dels Misteris de la fe i acció caritativa. En conseqüència, es va organitzar la Catequesi de Primera Comunió, de Confirmació, d’Adults, etc. També es va crear un grup que vetllava per la Litúrgia, lectors, animadors de cants, formació en l’espiritualitat litúrgica, etc. Finalment, també es creà el grup d’ajuda fraterna per visitar malalts i atendre les necessitats de la feligresia. Finalment, es va crear el Consell Pastoral Parroquial.
D’altra banda, a la ciutat de Cerdanyola Mn. Saiz era Responsable del Centre Cristià dels Universitaris, ubicat al barri de Fontetes, i que funcionava distribuint la seva activitat en tres àrees: cultura i cristianisme, celebracions i pregàries i acció social.
Des dels inicis de la seva activitat, tant Mn. Saiz com els seus col·laboradors més immediats, van veure que l’espai del que es disposava era insuficient per satisfer les necessitats de tot el treball pastoral. D’aquesta manera es va convertir en una urgència la construcció d’un casal amb la capacitat suficient per albergar tota la vitalitat i potencial pastoral que demanava el barri de Serraparera i el treball de Pastoral Universitària.
Era important disposar d’un centre culte on poder celebrar la fe, però aquest era insuficient. Era precís donar un pas endavant, generant un lloc per avivar aquesta fe i per formar-la a través de les diferents catequesis i activitats. Calia construir un casal adequat per portar a terme tant les tasques de pastoral general com de pastoral universitària.
El casal havia de ser orientat fonamentalment als nois i joves, abundants a Cerdanyola, ja que es tracta d’una població jove amb gran futur. Un casal connectat al món intel·lectual, ja que es troba ubicat a un kilòmetre i mig del campus de la UAB.
El primer pas que calia fer era convèncer a les autoritats eclesiàstiques de la prioritat de la construcció. El segon pas va ser construir una junta d’obres representativa en els diferents àmbits de la comunitat parroquial. Una junta summament qualificada que va ajudar i assessorar en tot moment.
Les obres pel casal començaven el 17 de maig del 1994, amb la col·locació de la primera pedra. Amb la ajuda de Déu per la intercessió de la Mare de Déu del Roser i la col·laboració de la comunitat l'obra va ser finalitzada i beneïda al 18 de març del 1996 pel Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Mons. Ricard Maria Carles i Gordó.
L’any 1993 Mn. Josep Àngel Saiz i la Sra. Roser Álvarez, tot cercant donar continuïtat als infants que feien la Primera Comunió, inicien l’Esplai del Roser, amb una primera convivència a Amposta, amb els adolescents i joves de la parròquia.
El dia 6 de maig de l’any 2000 Mn. Saiz va ser nomenat Secretari General i Canceller de l'Arquebisbat, i el 30 d’octubre de 2001 va ser nomenat Bisbe Auxiliar de Barcelona. La seva consagració va tenir lloc a la Catedral de Barcelona el 15 de desembre del mateix any amb una gran participació de feligresos d’aquesta comunitat.
Com a rectors de l’Església del Roser a partir de l’any 2001 han servit Mn. Enric Ribas, Mn. Joan Carles Izquierdo, Mn. Francesc Jordana i Mn. Marc Aceituno. Com a vicaris, Mn. Iván Ortega, Mn. Andrés Ramírez i Mn. Eduardo Pire.
El 15 de juny de 2004 el Summe Pontífex, Sant Joan Pau II, va crear la nova diòcesi de Terrassa, desmembrada de l’arxidiòcesi de Barcelona, i va nomenar Primer Bisbe de la mateixa a Mons. Josep Àngel Saiz Meneses. El 15 de juny del 2013, el Sr. Bisbe erigí canònicament la nova parròquia de la Mare de Déu del Roser de Cerdanyola del Vallès mitjançant el decret corresponent.
El 10 d'octubre de 2015, Mons. Saiz Meneses beneí la nova capella del Santíssim Sagrament, edificació de nova construcció, adjacent al temple parroquial.
